top of page

 storia 

Ti ani ‘80 òven la prima presidënta ëila, Carla Comploj. Te chëi ani àn pensà de mudé mpue’ la linia dl Circolo. Do duta la polemiches states, se à l cunsëi tëut dant ti ani ‘80 de ne se tenì nia plu a na linia politica, mantenian mpo na cërta autonomia.

Tl 1982 iel unì fat ora da nuef la sala dla mostres tla cësa basite. L ie unì renuvà l fonz, i parëies y la lumes.

​

Davia che tl luech de turism unìvel ntlëuta pità puech per i jëuni àn scumencià ti ani ‘80 a mëter a jì plu scumenciadives per i jëuni. Chësta atività per i jëuni à pudù crëscer cun la lege provinziela nueva per sustenì la junanza. La medema lege dajova nce la puscibltà de giapé cuntribuc per nfra­strutures. Chësc à riesc fat nascer l’idea de crië n local per i jëuni. La Lia Mostra d’Ert ie stata la prima che se à nuzà de chësta lege per fé na sala per i jëuni tl sotët dl Circolo. Cun truepa ueia àn scumencià cun i lëures de restruturazion. Do n valgun mënsc iel nsci unit a s’l dé n bel local su sotët, che ie unì inaugurà d’autonn dl 1985.

Tl local nuef pudova i jëuni se ancunté per s’la ciaculé, scuté su mujiga, fé vel’ juech, liejer d’uni sort de zaites, cialé la televijion o nce mé sté decà. Ntlëuta fova jëuni y apasciunei d’ert y cultura tan che uni di tl Circolo. L local se à desmustrà de gran utl per l’atività dl Circolo. L sotët, ulache l ova lerch 70-80 persones, fova adatà per pitli teatri o cunzerc, sëires de descuscion y dantaldut per i films che univa mustrei d’ansciuda y d’autonn. A chisc films, metui a jì deberieda cun l Filmclub de Bulsan, unìvel daniëura truepa jënt.

Ti ani sot ala presidënza de Helmut Moroder ie l Circolo defati deventà “Spiel­stelle” dl Filmclub de Bulsan. L univa metù a jì sëires de films cun descuscions. Dlongia la ziteies de Maran, Persenon, Burnech y Bulsan fova Urtijëi nsci de­venteda na sezion nueva dl Filmclub.

Da ntlëuta inant unìvel pona mustrà un n film al’ena, tl prim tla sala dla mo­stres, pona per n valgun ani tla Cësa di Ladins. Per mustré i films ova la Lia Mostra d’Ert cumprà n proietëur de segonda man da n vedl chino de Bulsan. Do che l ie unì frabicà ora l sotët tl 1985, ie pona i films inò unic mustrei tl sotët dl Circolo. Pra i films se tratòvela de na cërta cualità che ne fova nia saurida da udëi tla televijion o ti chinos.

Tl’atività dla Lia Mostra d’Ert fòvel dal ann 1983 inant mo na nuvità: l festival dl teater sun Plaza de Dlieja. Ti mënsc de lugio y agost unìvel metù a jì n cater o cin’ sëires de teater. Chësta lingia de teatri de cualità à abù n gran suzes. I teatri univa metui a jì deberieda cun la urganisazion “La Comune” de Bulsan. N ann àn nce nvià la cabaretista cunesciuda Jazz Gitty y doi iedesc la grupa “Osiris”.

Sëuraprò ova dal ann 1982 inant nce l Brunsin n gran suzes. Te chësta zaita cul­turela y de atualità fòvel articuli nteressanc n con’ de argumënc d’uni sort, tesć letereres y nce opres d’ert. L Brunsin ie unì dat ora nchin al 1993.

Daujin al’atività culturela se àl te chëi ani, plu avisa tl 1985, nce furmà na gru­pa per la scunanza dl ambient de duta la valedes ladines cun l inuem “S.O.S. Dolomites”. Tla sezion Gherdëina fova dantaldut atives i cunselieres dl Circolo Lidia Bernardi, Helmut Moroder y Gregor Prugger. La lia ova doi fins prinzipei:

schivé danns d’uni sort al ambient y sensiblisé n con’ dla scunanza dl ambient tla Dolomites. Doi gran ponc de descuscion fova la furnadoia sun Dantersasc y la candidatura per i Campiunac Mundiei dl 1995. La grupa se purvova de sensiblisé la jënt tres la zaites y criva adum sotscrizions per l bën dl ambient. L univa metù a jì l’ena ecologica y descuscions cun persunaliteies y scienziac. Cun gran mpëni ie chisc jëuni nchinamei jic dal minister per l ambient da ntlëuta, per ti mëter a cuer la scunanza dla Dolomites. N generel pòssen propi dì che l ne univa nia schivà fadies ntlëuta. Canche Lidia Bernardi fova presidënta, unìvel nchinamei metù a jì 125 manifestazions al ann!

Che l pudova unì fat tan scialdi, ie dessegur nce da ti sentì gra ala persones che fajova l servisc soziel tl Circolo ntlëuta. L presidënt Helmut Moroder se ova de­fati cruzià de fé dumanda per pudëi tò su jënt che fajova l servisc soziel, mpede jì a fé la naia. Do che l Circolo à pudù fé chësta cunvenzion, fòvel for un o doi persones, nce tlamei “Zivildiener”. Chisc se cruziova dla cësa, fajova duc i stroc coche cialé dla mostres, dla biblioteca, taché ora placac y nsci inant. L prim che à fat l servisc soziel ie stat Bruno Walpoth tl ann 1984. Ël à judà pea a fé ora l sotët. Nce Igor Moroder y mo d’autri, nce da oradecà, à fat l servisc soziel dal Circolo.

bottom of page