top of page

 storia 

La revoluzion di studënc tl ‘68 à nce abù si fazion sun l svilup dl Circolo. De nuvëmber dl 1969 iel zapà ite te cunsëi, do descuscions ciaudes y polemiches, maestri d’ert, artisć jëuni che ova stlut ju dan curt tëmp si studies tl’academies, ma nce artejans cun vijions avangardistiches dl’ert, che ova dut d’autra minon­ghes y manieres de nterpreté l’ert. L’atività da dant fova do si minonga deven­teda massa tradiziunela y cunservativa; ëi al incontra dajova dant na diretiva nueva y ulova purté ite te Gherdëina ideies nueves da oradecà. Prumotëures de chësc mudamënt fova Franz Schrott, Albert Moroder, Manfred Mureda, Norbert Moroder, Adolf Kostner, Egon Moroder, Markus Schenk, Leander Piazza y Wil­fried Senoner. Carlo Mussner y Hermann Josef Runggaldier, che fova bele dant te cunsëi, susteniva chësta ideies nueves. N possa propi dì che ti ani ‘68/’69/’70 iel stat n gran mudamënt tla lia. Cun si ideai y cun ardimënt ova l cunsëi donca purtà na tendënza nueva, che ti à dessegur fat bon ala vita culturela auterna­tiva dl luech. Tres manifestazions vaghedes jiva l Circolo gën sëura barieres tradiziuneles ora. Per la jënt fova chësta scumenciadives suvënz n scandul. Les fajova sauté ora nia puecia polemiches. A truepa jënt ti savova chësta mudazion massa radichela.

L inuem “Kreis der Kunstschaffenden” ie tl ‘72 unì mudà a “Kreis für Kunst und Kultur - Circolo artistico e culturale - Lia Mostra d’Ert”, ajache l’atività ne fova te chëi ani nia mé plu artistica, ma n gran pert nce culturela. Ntant se ova la grupa “Ruscel” y nce la grupa “Indra” bel plan desfat. I artejans ova ntant giapà lerch tl palaz di cungresc, ulache i pudova mëter ora si lëures ntan dut l ann.

Te chëi ani àn cialà de se giaurì a duta la jënt cun scumenciadives cultureles che ne nteressova nia mé scultëures y depenjadëures. L univa metù a jì truepa mo­stres persuneles y coletives che à abù n gran suzes. La mostres plu mpurtantes de chëi ani ie states la mostra coletiva per i Campiunac dl Mond dl 1970 (Adolf Vallazza, Martin Demetz, Guido Sotriffer y Robert Scherer), la mostres de Franz Noflaner y de Max Radicioni. Nteressanta fova nce la mostra chinetica MAMA­LEEG de Manfred Mureda, Markus Schenk, Leander Piazza y Egon Moroder.

Sëuraprò unìvel pità performances, referac y viages culturei ju per la Talia, tla Franzia, ti Paejes Tudësc, tla Cecoslovachia y nsci inant.

Rica de argumënc d’uni sort fova la zaita de cultura “Sckat”, che ie unida data ora dal 1971 inant cun caricatures, tesć y poejies per ladin, tudësch y talian.

Dlongia la mostres y i viages unìvel metù a jì descuscions cun esperc de ar­gumënc d’uni sort coche p.ej. n con’ dla situazion sanitera te Gherdëina, proble­matiches dla scola y dla rujeneda, dërt de lëur y scunanza dl ambient. Chësta descuscions dassova purté pro a descedé y giaurì l pensé dla jënt. Deberieda cun d’autra lies à la Lia Mostra d’Ert nce sustenì l’azion per la scunanza dl bosch de Mont Dedite sun Resciesa, che ie jita a bon fin. N auter avenimënt mpurtant fova la prutesta dl Circolo y de d’autra lies contra l recurs dla SVP pra la Chëurt Costituziunela per tò ju la scoles paritetiches tla valedes ladines. Chësta scumenciadiva iesen stac boni de fermé.

Coche dit fova la scumenciadives truepes te chëi ani. N ova njenià ite n pitl local per i apasciunei dla fotografia y giaurì na pitla discoteca. Sëuraprò unìvel nce metù a jì l Cineforum. La vetrina dla cësa, che n udova dala Plaza de S. Antone, univa nuzeda per taché ora placac che à fat unì su truepa descuscions.

Tosc fova l self dla biblioteca unit massa pitl. Davia che la biblioteca ova gia­pà na funzion de na biblioteca zivica, à l cunsëi, sot ala presidënza de Albert Moroder, fat ora tl 1973 de la fé majera y plu bela. Per ruvé pra i finanziamënc iesen jic da Roma nchin a Dispruch a petlé scioldi, pudan nscila lascé fé na bela biblioteca cun castli nueves per i passa 2.000 libri d’uni sort. Duta Gherdëina à nsci giapà na sënta de cultura per mpresté ora libri y s’ancunté. La dassova resté per truep ani la sëula bibliteca zivica dla val. I libri che ne n’ova nia da n fé cun l’ert, ti ie pona plu tert unic sëurandac ala bibliotech cumenela. Cun l frabicat nuef tl ann 2007 àla sambën mudà luegia.

Ala fin dl 1971 iel unì metù su n statut nuef, che dajova dant diretives nueves.

L Chemun ulova ti tò demez n local ala Lia Mostra d’Ert per ti l dé ala Mujiga coche local de proa. Ntlëuta iel unit a s’l dé l prim gran cunflit cun l Chemun. L Circolo udova bën ite l bujën dla Mujiga, ma n se damandova sce l fova drët a mëter ite una na lia culturela te n’autra. Sun chëla à l Chemun mpermetù de ti dé al Circolo 1.500.000 lire y ti à lascià fé ora l sotët dla cësa per dé plu lerch al’atività.

N auter gran cunflit, povester l majer tla storia dl Circolo, ie stat chël de agost dl ann 1977. La mostra dal titul “Südtirol 1977”, che fova na prejentazion satirica dla cumpania di scizeri de Urtijëi, ie unida criticheda dassënn. N bruntlova che l Circolo fej politica culturela de puech valor. La Lia Mostra d’Ert manaciova de messëi dé ju si sënta al Chemun. Per fertuna se à chësc stritoz inò chietà ju.

L ie unit su prutestes da pert dla Dlieja y da posizions politiches desferëntes. Do che diesc persones se à ancuntà pra na senteda tl Café Demetz, ti iel unì scrit na lëtra ala Lia Mostra d’Ert y al Chemun. N ova metù a jì na azion de sotscrizions contra la mostra. L Chemun à messù ntervenì. La mostra fova unida dsareda. L presidënt Gregor Prugger à dat la demiscions y Edgar Moroder à sëurantëut la presidënza mpede ël. L’eghes se à pona inò calmà; la lia à pudù jì inant cun si atività, nce sce cun deficulteies. I cuntribuc dl Chemun fova unic straichei.

Scebën che l fova n feter sotsëura danter la populazion dl luech, ie l’atività dla lia stata te chëi ani de gran mpurtanza per la maniera de pensé te Gherdëina. La jënt ova n pert scumencià a se giaurì y a tò su l bon de d’autra ideies.

bottom of page